Bienvenida - Benvinguda

El Club Palindromista Internacional inicia en 2010 una nueva etapa con renovada ilusión y entusiasmo.
Bienvenid@s seáis, compositores, lectores y amantes de los palíndromos.

El Club Palindromista Internacional inicia el 2010 una etapa nova amb il·lusió renovada i entusiasme.
Sigueu benvinguts, compositors, palindromaires, lectors i amants dels palíndroms.

¡Eh!, con Ada como lomo, lomo cada noche.

Xavi Torres

martes, 30 de septiembre de 2014

Capitán Nemi y otros

Màrius Serra aborda de nuevo los palíndromos en uno de sus artículos de LA VANGUARDIA. En esta ocasión lo dedica a Pablo Nemirovsky y a los palindromistas activos del twitter @palindromistes. Sólo disponemos de la versión en catalán publicada en el blog HOTEL DILLUNS.

Màrius Serra tracta de nou els palíndroms en un dels seus artícles de LA VANGUARDIA. En aquesta ocasió el dedica a Pablo Nemirovsky i als palindromistes actius del twitter @palindromistes. Només en tenim la versió en català publicada a HOTEL DILLUNS.

El capità Nemi i el 9N

Pablo Nemirovsky és un palindromista multiplataforma que respon a la indefinible categoria cortazariana dels cronopios. Argentí radicat a París des de 1976, amb incursions barcelonines, és un creador fascinat per la simetria dels mots. Compositor i escriptor, a voltes bandeonista i en ocasions flautista, sempre és un explorador de capicues textuals i musicals. Basta pasturar pel seu disc La ruta natural (Pablo Nemirovsky & Tierra del Fuego) per adonar-se que la reversibilitat verbal tenyeix totes les seves creacions. Com que col·labora a la revista referencial del món palindròmic, Semagames, que s’edita aquí, alguns lectors catalans li hem anat seguint el rastre. Vam parlar-ne a La Vanguardia quan l’any 2011 va editar a l’Argentina el seu primer llibre de literatura palindròmica, que duu per títolSobreverboS. Després va escriure, a quatre mans amb el palindromista català Xavi Torres, una altra obra de fascinants simetries: Miguel de Cervantes, autor del Soldado Rod Adlos(Milena Caserola, París) i ara torna a publicar a la mateixa editorial alternativa dues obres més: Del otro lado del otro lado (presentada, malgrat el títol d’anada i tornada, com la seva primera novel·la monodireccional) i Yo sin vos ovni soy (un altre poemari fet a còpia de palíndroms). La palindromia comporta construccions bizarre que poden abordar tots els temes. Literatura: “Parodia. —¿Con eso drogóse Bolaño? Tose, es otoñal, obeso, gordo, seno caído. (Rap)”. Futbol: “¿Hubo Gol o no? (monólogo) —¡Buh!”. Matemàtiques: “314,16. A su neto Pi hallé: baja, maja, bella hipotenusa. 6/1/413”. El món clàssic: “¿Sí, vivos acaso Séneca, Nerón…? —¡Roma Arde, Fedra!... Amor: no renacen esos… ¿acaso vivís?”. La psicoanàlisi: “A mí. Me mima, mi mar es, ¿a mamá dar tal odio? ¡No! ¡No! Idolatrada mamá será: ¡mi mami me mima!”

Les creacions del capità Nemirovsky demostren que, tot i l’extrema constricció que implica, el palíndrom serveix per abordar qualsevol temàtica. Els seus companys catalans de Semagames en són un exemple magnífic. Des del compte de Twitter @palindromistes difonen frases capicua del ja extens patrimoni que tenen arxivat i també comenten l’actualitat recargolant mots. Aquesta tardor, lògicament, aborden a còpia de palíndroms una qüestió tan candent i controvertida com la Consulta del 9 de novembre. Eladi Erill va obrir el joc amb un extraordinari “Aneu o no, lo nou Ena?” i continua seguint el procés palindròmicament amb capicues tan humits com “Lo procés ara no donarà secor, Pol”. Jesús Lladó pronostica què farem aquell dia entre exclamacions diverses: “Mer: a to viu, (crec ERC) ui! Votarem!”. Eduard Matas fa un bifront que es llegeix del dret en català —“Votem o no votem?”— i del revés en castellà: “¿Meto V o no meto V?”. Toni Guillamon dedica un palíndrom a Albert Rivera: “Sonada DUI, Ciudadanos!” i Eduard Matas a Alícia Sánchez Camacho: “A Camacho: Oh! Ca-maca!”. Queda clar que ho haurem de dir del dret i del revés: català a l’atac.

Màrius Serra. La Vanguardia. Columna a Cultura 27/9/14


No hay comentarios:

Publicar un comentario